FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correspondre en un repartiment, en una herència, etc. Jo vull que em doneu la part que em pertoca. A mi em va pertocar un rellotge. L'execució de tal o tal cosa, tocar, correspondre, pertànyer, a algú. A vós no us pertoca de fer això: no escau a la vostra edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penetrar colpidorament l'ànim (d'algú). El punyia el desig, la curiositat. La fe el punyia a tornar a Déu. Punyir el cor. Tocar, remenar, amb els dits o amb un instrument llarguerut. Amb una clau falsa, el lladregot punyia el pany per entrar a robar. La barba, començar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rebotre. Moviment de la pilota després d'haver estat colpejada i d'haver botat en alguna superfície. Tornar un rebot. de rebot Rebotent, venint de rebotre. La pedra em va tocar de rebot, primer va tocar la paret, i després, botent, a mi. Tornar una pilota de rebot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocar, encertar, amb una certa força. La pedra va colpir-lo al front. Colpir amb l'espasa, amb la llança. colpir-se el pit Donar-se cops al pit en senyal de penediment. La ira divina colpeix els pecadors. Afectar d'una impressió forta, sobtada. Colpir d'horror, d'admiració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hebreu consagrat a Déu que, segons l'Antic Testament, havia d'abstenir-se de begudes fermentades, evitar tocar cadàvers i deixar-se créixer els cabells. [...]
